Miquel Rubirola i Torrrent
Economista, escriptor i ex-alcalde d'Arenys de Mar

L'escola contra el món, l'optimisme és possible
Gregorio Luri
Edicions La Campana , 2008
La publicació de llibres sobre l’ensenyament al nostre país continua en bona forma, i ja en fa uns quants anys –l’èxit editorial de Salvador Cardús, El desconcert de l’educació, és de l’any 2000. A més, les vendes semblen confirmar que la inquietud educativa segueix preocupant força gent. Quan el qui signa aquestes ratlles va anar a comprar el seu segon exemplar de L’escola contra el món –el primer donat amb l’ànim de fer conèixer un excel·lent llibre–, es trobà que la segona edició del llibre ja estava esgotada.

Los que susurran. La represión en la Rusia de Stalin
Orlando Figes
Editorial Edhasa , 2009
Tal com diu el seu autor, Orlando Figes, Los que susurran revela les històries amagades de moltes famílies que il·luminen el món íntim dels ciutadans comuns de l’antiga URSS sota la tirania de Stalin. L’interès de l’autor en aquesta obra es centra en l’esfera moral de la família més que no pas en les característiques externes del Terror. Milions de persones van viure en una situació de por constant degut a la repressió soferta pels seus familiars.

Els bons salvatges
Ferran Sáez Mateu
Editorial Mina , 2008
“El fracàs inevitable de les utopies polítiques modernes” és el subtítol del llibre i, alhora, el seu millor resum. Ferran Sáez comença explicant que el “bon salvatge” havia nascut com un recurs retòric de la crítica social, usat per poder atacar, des d’una posició exterior, les febleses de la societat que, en el fons, es pretenia millorar. Aquesta figura imaginària, la força de la qual anava lligada necessàriament a l’encert de la crítica que proposava, fa, amb Jean-Jacques Rousseau un gir espectacular i molt negatiu.

Maria Rúbies o el repte constant
Josep Varela
Pagès Editors , 2008
Josep Varela, l’autor d’aquesta biografia, té clarament dues qualitats que el lector valora positivament; és un pedagog amb experiència, que estima l’ensenyament i que creu en el treball ben fet.

Memòries I. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939
Josep Benet
Edicions 62 , 2008
No sé si la fotografia reproduïda a la portada del llibre de memòries de Josep Benet fou triada per ell mateix, però certament simbolitza els ideals de part de les generacions joves que es feien grans en les primeres dècades del segle XX: el President Macià i l’Abat Marcet de Montserrat inaugurant un monument a mossèn Cinto Verdaguer al camí dels Degotalls durant el mes de maig del 1931. Un acte de normalitat d’un país que recuperava l’autogovern després d’una altra època més de sotmetiment.
![]() |
![]() |
|
El vértigo Evgenia Ginzburg |
Prisionera de Stalin y Hitler Margarete Buber-Neumann |
Galaxia Gutenberg , 2005
Els dos llibres que ressenyem tenen en comú que són les memòries o vivències de dues testimonis del gulag estalinista i els camps de concentració nazis.

Jordi Pujol: memòries. Història d'una convicció.
Jordi Pujol
Proa, 2007
Jordi Pujol i Soley (1930), impulsor de nombroses activitats culturals i cíviques i iniciatives de tota mena, exbanquer, fundador de CDC; ha estat un dels polítics més importants de Catalunya i d´Espanya. Actualment està retirat de la primera línia de la política activa però segueix exercint un enorme paper mes com a pare de la pàtria, i la seva opinió segueix essent escoltada i valorada.

L'últim patriarca
Najat El Hachmi
Planeta , 2008
L’últim patriarca, una novel·la magnífica premiada amb el Ramon Llull 2008, ha sorprès per uns quants motius: no estem acostumats que un nom d’origen amazic o bereber –Najat El Hachmi– figuri en la nòmina d’escriptors catalans; si bé els temes que tracta són universals, els seus protagonistes i paisatges tampoc no són habituals a les nostres lletres, i menys explicats per algú que els coneix des de la pròpia experiència; a sobre, ens trobem davant un llibre molt ben escrit que fa un ús magistral dels recursos propis de la tradició oral però que també remet als autors clàssics catalans (com Mercè Rodoreda o Víctor Català), sense caure mai en la retòrica o en un estil artificiós. És d’aquells pocs casos en què crítica i lectors coincideixen a l’hora de valorar positivament una novel·la.

El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana. D'Agustí a Maquiavel.
Kurt Flasch
Obrador Edèndum, 2006
La importància del pensament filosòfic medieval en el conjunt de la filosofia occidental és sovint oblidada, quan no desconeguda, per molts dels nostres contemporanis, a voltes fins i tot menyspreada, fruit de prejudicis neolil·lustrats segons els quals l’edat mitjana estaria dominada per l’obscurantisme o la fe no racional, ambdues contràries a la clarividència de la raó.