Articles II

El coronel Pérez Farràs i els "Quaderns de l'exili"

Manfred Díez
Antropòleg i Professor

Un article molt semblant a aquest ha estat publicat al sisè volum de l’obra La Guerra Civil a Catalunya, dirigida per Josep Solé i Sabaté i Joan Villarroya, i editada per Edicions 62.

Davant la crisi econòmica

Agustí Cortés
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

Des de fa uns mesos seguim amb profunda preocupació la marxa de l’economia i dels seus efectes en la vida de la societat, de les famílies i de les persones. Ha estat una preocupació que cada cop ha anat refermant-nos en la necessitat de dir una paraula en nom de la nostra Església diocesana, per als fidels i per a tothom que vulgui escoltar.

En record del bisbe Joan Carrerra

En record del bisbe Joan Carrera
(Cornellà de Llobregat, 12 de maig de 1930 – Barcelona, 3 d’octubre de 2008)
Joan Carrera

El dia 3 d’octubre passat ens va deixar el Bisbe Joan. Sempre que li hem demanat ha estat al nostre costat. Recordem especialment les seves lliçons als nostres Cursos d’Estiu. Ens ha semblat un deure dedicar-li una part especial d’aquest número de la revista, perque, igual que nosaltres, molts del nostres lectors senten la necessitat d’enlairar la seva figura i fer present el seu mestratge. Així doncs, amb aquesta petita glossa volem deixar constància del nostre agraïment per aquell qui ha estat i és una referència de fe i de catalanitat.

El Consell de Redacció

El bisbe Joan, bisbe dels catalans

Antoni Castella
Advocat, militant històric de UDC i exdirector general en els primers governs de CiU

RECORD D'UNA GRAN PERSONA1

Un record és una “manifestació de l’esperit que reconstrueix el passat fent-lo a través del present”.2

Joan Carrera, el nostre mestre

Marcel·lí Joan i Alsinella
Periodista i exdelegat general de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat de Barcelona

Encara ha de passar molt més temps per tenir prou perspectiva per valorar la trajectòria, l’obra i el llegat del bisbe Joan Carrera, mort a principis d’octubre del 2008. Qualsevol persona aliena al món religiós deu haver quedat realment sorpresa per la gran quantitat d’articles d’homenatge dedicats a lloar la figura de Joan Carrera que s’han escrit en el decurs d’aquests tres mesos. Per als qui ens movem en ambients cristians, aquest fet no ens ha produït cap estranyesa. El bisbe Joan suscitava adhesions i generava assentiments. Dins i fora de l’Església.

La fidelitat d'un home de Déu

Enric Puig
Jesuïta, Secretari General de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Han passat uns mesos des de la mort del bisbe Carrera i som molts els qui des de l’enyor i l’esperança procurem, amb l’ajuda de Déu, ser fidels al seu testimoni de bisbe, d’amic i de mestre que es lliurà a Déu i als altres. Som molts els qui li demanem en la intimitat de la pregària que intercedeixi per l’Església, per aquesta terra i per tots nosaltres.

Ens deixa feina per fer

Jordi Pujol
Expresident de la Generalitat

Vaig conèixer mossèn Joan Carrera de vicari a la parròquia de la Barceloneta. A finals dels 50. M’hi va adreçar en Jaume Nualart. Parlàvem de l’Església, de Catalunya (era l’època del CC), dels problemes econòmics i socials de molta gent, dels immigrants que començaven a arribar sobretot del sud d’Espanya. Em va ajudar a entrar en alguns ambients d’immigració i, també, de joves del barri.

La globalització, una oportunitat per a Catalunya

Joaquim Boixareu
Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE. President de FemCAT.

Conferència impartida durant el XXVI è curs d’estiu de la Fundació Relleu.

M’agradaria començar dient que, per entendre on som ara, al segle XXI i amb la globalització, en primer lloc hem de saber quines són les nostres arrels. Algunes de les coses que ara diré, les coneixen sobradament.

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Joaquim Ferrer
Polític i Historiador

Quan es vol explicar la trajectòria històrica d’una entitat que té cent anys com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, per ser exactes, uns quants anys més, perquè es formà el 1899, es té el risc d’ocupar tot l’espai de què es disposi per explicar-se, descrivint les vicissituds viscudes i protagonitzades durant aquest segle llarg d’existència.

Cançons populars catalanes

Oriol Romaní
Clarinetista

Coincidint amb la publicació del disc Una paraula al vent, de cançons de compositors catalans del segle XX, interpretades per la mezzosoprano Àngels Busquets i el pianista Àngel Soler, el passat 30 de maig els dos intèrprets van oferir un concert a la Casa de Cultura de Girona amb un repertori semblant al del disc. Vaig ser convidat a presentar el concert i, ara, reprenent i ampliant el que vaig dir allà, voldria referirme de nou als mestres Taltabull, Blancafort, Ricard Lamote, Montsalvatge, Mompou, Homs i Toldrà i a algunes de les seves cançons tal com vam sentir-les al concert i com podem sentir-les al disc, afegint també alguns comentaris sobre els intèrprets i els oients i sobre la pervivència d’aquestes cançons.

Contingut sindicat