Articles I
Mantenir esperança
Jordi Sales
Professor de Filosofia, President de l’Associació “Persona i Democràcia. Joaquim Xicoy” i Director de la revista Relleu
Estic determinat a viure en una Europa en la que la meva pàtria tingui la dignitat que li fou arrabassada l’any 1714 perquè no m’agrada viure sempre disfressat de captaire.
Bonaventura Carles Aribau, 175 anys de L'Oda a la Pàtria
Sam Abrams
Poeta, traductor, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la UB. Professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la UOC.
La gran literatura del passat sempre viu en el present. La literatura catalana no permet que el passat visqui en el present.
Art i realitat
Domènec Fita
Escultor i Pintor
Tot el procés de transformació evolutiva artística de la persona, des que és un infant fins que es fa gran, és un conkant canvi de confiança, valentia, sorpresa i decisió.
La porta daurada de Poblet (febrer 1983)
Jordi Sales
Professor de Filosofia. Degà de la Facultat de Filosofia de la UB i Director de la revista Relleu
Poblet és com Catalunya, una realitat sorgida de l’esplendor de la Terra i construïda com l’obra de l’Esperit.
Recull d'anotacions per a esbossar una perspectiva de l'art català
Josep Minguell Cardenyes
Llicenciat en Belles Arts i pintor de murals al fresc
El número 100
No és habitual que la nostra Revista proposi un número monogràfic. Possiblement no ho ha fet mai. Aquest número és una excepció. Quan vam començar a pensar en el número 100, va semblar que podria estar bé fer el que en català en diem “parada i fonda”. És a dir, aturar el ritme natural de la revista i fer quelcom una mica més especial.
Catalunya a l'Europa del segle XXI
Carles A. Gasòliba i Böhn
Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans
Catalunya té en Europa un dels seus senyals d’identitat, amb els seus orígens com a nació en el primer intent d’unificació europea amb l’imperi de Carlemany.
Educació: cal el retorn a l'exigència
Josep Varela i Serra
Ex-Senador. Catedràtic de Matemàtiques IES “Samuel Gili i Gaya”
Tant de bo els catalans acabessin el segle XXI amb els mateixos ideals amb què començaren el segle XX: tenint confiança en l’escola, amb una gran ambició i exigència per la feina ben feta.
I ara, sense xarxa
Xavier Roig
Economista i empresari
La història econòmica de Catalunya del segle XX no es pot deslligar del mercat regulat i proteccionista. Fins l’entrada d’Espanya a la llavors Comunitat Econòmica Europea (1986), el comerç català –en conseqüència, l’estructura productiva catalana– es va aixoplugar en les reglamentacions d’una economia extremament dirigida. Al compromís de proteccionisme arrencat al poder de Madrid el darrer terç del segle XIX, s’hi afegeix cronològicament la forta demanda de béns provocada per la Primera Guerra Mundial. Després, s’entrà en una dictadura i ràpidament en una situació de violència i guerra civil que desemboca en el franquisme. Per tant, no podem parlar d’una economia regularitzada fins a la meitat dels anys vuitanta. La crua realitat és que el nostre teixit productiu no ha entrat en vies de normalitat fins fa només vint-i-quatre anys –com qui diu, quatre dies.
